“...En japonès, escenari s’anomena BUTAI, bu significa dansa o moviment, i tai escenari, literalment la plataforma/lloc on s’hi dansa. Al mateix temps, el terme tai significa també cos, i això suggereix una lectura opcional: el cos en dansa. Si utilitzem aquest significat de la paraula BUTAI, què és aleshores l’actor? Okura va dir que el cos humà és la sang del cos en dansa. Sense ella l’escenari està mort. Quan l’actor puja a l’escenari, l’espai adopta vida. El cos en dansa comença a ballar. D’alguna manera, no és l’actor qui balla, sinó que, mitjançant els seus moviment l’escenari balla. El treball d’actor no és mostrar com de bé s’actua sinó, mitjançant l’actuació, ser capaç de donar vida a l’escenari. Quan això succeeix, el públic es deixa endur i entra en el món que l’escenari recrea. El públic percep que travessa un solitari congost de la muntanya, o que es troba al mig d’un camp de batalla, o en qualsevol altre lloc possible del món. L’escenari conté totes aquestes possibilitats i l’actor és qui pot donar la vida.” Del llibre “L’ Actor Invisible” de “Yoshi Oida i Lorna Marshall” editorial Alba, col·lecció Artes Escénicas. |
|
Meritxell
Morera,
estudia al Col·legi de Teatre de Barcelona i posteriorment es
llicencia a l’Institut del Teatre de Barcelona. Actualment
compagina la seva activitat com actriu amb la docència teatral amb
especial atenció als col·lectius amb necessitats poc corrents. Ha
treballat com a manipuladora d’insectes gegants i de titelles al
teatre i la televisió. Ha col·laborat amb diverses companyies com a
actriu-animadora.
Pere Farran, format com actor al Col·legi de Teatre de Barcelona i a l’Escola Internacional de l’Actor Còmic de Reggio Emilia a Itàlia. També ha realitzat estudis a l’Escola de Circ Rogelio Rivel de Barcelona. Des de fa anys compagina la seva tasca docent i d’actor, amb la direcció de companyies professionals i amateurs i la participació com actor-animador en diversos grups. | ||||
